Poesia di Federica Bigucci

Poesia di Federica Bigucci

La Festa dli Streghie

Una festa clam pis namasa,
l’é quela clas ten tla piaza.
Per tre, quatre de’, Sin Gian us trasforma:
streghie, meg, chiromentie, poza ad ai, facie da mort, amulet e pentulon,
ogni an i artorna
per dé l’idea da risolv tot i problema sa magiche Puzion.
Ta chi andrun, in ogni angle, u ié qualcosa:
chi fa al chertie, chi guerda tla sfera, chi fa da magné,
chi fa la misteriosa…
Tut i mutiv i dventa bon per antré
e da cl’atmosfera fes sugestioné.
Ogni tent us sent un grid pauros,
1’é na strega cla sa rugla t’un fos.
Ec che cli menie sli ongie longhie,
li leg la tu vita da og per cent dmenghie.
Lit dis quel cl’é sté, quel cl’é e quel che sara,
e quand t’scap an te se, se dei razon o na.
Ogni sera e suced qualcosa,
e i ariva anche i turesta ta cla piaza umbrosa.
Us trata dla sgonda festa impurtenta de nos paes,
cla saluta l’insteda e lac lebara dall’inverne e pes.
E ventiquatre ad giogn, l’é po e patron, San Gvan,
e u se vlu isé uni tot su na gran festa cla porta anche un cert guadagn.
Comunque ta cla nota, una volta us cridiva,
che davera qualcosa e sucidiva.
Us dis cus pudiva anche savé e nom de futur spos,
se sol t’ev la custenza da cred ma cert vos.
Anche og, tot cli legendie lis arpresenta
per fe riviv cli emuzion ma la genta.
Qualdun ui cred, qualdun chisa,
dli voltie u s’ha bsogn ad cli sicurezie cli da.
Ma e mond u n’é fat ad magia,
pero ogni tent na tucadena sla bacheta, cert c’ai vria!!!!

Versi della strega