Poesia di Giorgio Tamagnini

Poesia di Tamagnini

La nota dli stregh

E un po’ dàn che ten testa
ma Singian na bela festa
Ta chi andrun e long i viel
vi e’ un sac ad genta da ribel:
i camena aventi e indrè
e na masa is ferma anche a magnè.
Cum’è cmencia a fè nota
te paes le tot na lota.
Iè li mà sa chi burdel
clì cor per tò i post piò bel
tla piaza ad schent de monument.
Viè i spetacle tot i mument
giuculier, falcunier, saltimbenc, arcier e bufun
un’amenca propia nisun.
Clì quatre cinc ser chi artesta
i rend interesent e viva la festa.
Tla piazeta drè e cumun
la genta i sta da seda e d’ingatun.
Iè anche quil chi sta in pid
i bat al men e pò i rid.
Se tpas te vile principel
le tot pin ad bancarel,
frota seca e candid, strac e vistid, ciavat, culen e anel
andand giò vers maianel,
piò tcamen e piò le bel.
Se tpas sota la vecia pescheria
tve a fnì tun’enta via.
Se tve sò ma chi andrun
s’una fema che tan ved lum,
ferma un po’ dut ved e fum.
Pezza, sunsec, custarel, asado, pes, pieda e spiden
du tvè-tvè tcasc sempre ben.
Le nà festa cla pis ma tot
giuvne, vec malridot.
Senza scudem pò di maghi e dli chiromanti,
artesta da streda sa di bei fost
cridim, uinè per tot i gost.
Qualdun i susten clan si duvria fè
ma le tot cialare da cafè.
Dielt i vo fè cred clè na delusion
ma si ven anche quil dla television!
Se le vera che chi dè viè la confusion
per forza iariva da tota la nazion.
De ment la è mundiela sta kermess
e la na bsogn ad tent mess.
E paes ad Singian l’è visited tot l’an
l’è cnusud c’mè pen
da chi sta vicin e chi lunten.
Ades però artunen ma la festa
perchè l’è l’ultme dè che resta
sperand che e temp un bagna i pan
a sin riv ma la nota ad Singian,
per de fog tla Vantena
ma cla strega ricurva e poca blena.
Quant la è incenerida
us po’ dì che la festa la è fnida.
Ades tot i fa i cument
i dis cla è andè molt ben e iè tot cuntent,
l’e’ riv e finel sperandcuv pisa e sia bel.
Tla piaza so e giò at chiandrun
e a spas per Singian.
A sperem clas posa arfè anche steltr’an.

Versi della strega